botó que assenyale el retorn al sumari
03/04/2001 ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE
 

                                  

ÍNDEX DEL RECULL DE  22 SAINETS DELS COSCOLLES
anisquare19_yellow.gif present dins el Internet

anisquare19_yellow.gif Nota de l'autor
anisquare19_yellow.gif Coscolles petits i grans
anisquare19_yellow.gif El mas de Can Coscolla
anisquare19_yellow.gif Fi de trimestre per el Jaume
L'anada a l'aplec de Cornixols de mar
anisquare19_yellow.gif Bunyètes i bunyols
anisquare19_yellow.gif La fotografia
El culs nuts
L'enrabiada d'en Manel
anisquare19_yellow.gif L'aquissador
El barbut o Pare Nadal

anisquare19_yellow.gif Un perdonavides a la corrida
El dinar a la campanya
anisquare19_yellow.gif Tornem de vacances
La fada del candeler
Els vots per l'any noù
La Coca de greixons 
Una matança de porc del mas
La felicita perfecte es un mite
Conversas i contes de la bora del foc
Vells o tercera edat
La tia enamorada

Amb dibuixos humorístics del meu fill : Joan Pere GUISSET


botó que assenyale el retorn al sumari

      Nota   de   l'autor 

Els coscolles, una família de muntanyols del nostre país català, son gent, ni mes eixerits ni mes bèsties que tant d'altres!
Si he recollit les histories que han passat à la gent e can Coscolla, es que crec que se'n valia la pena pels vosaltres que els hi agrada el riure.
Ara vos he d'aconsellar de n cercar res més que el riure, no cerqueu, no hi ha rès de literari dins aqueixa obra, si es pot dir d'aquesta simple recollida, una obra !
Doncs se'm d'acord , riem i deixem xiular la merla i refilar la cardina.
Mes deixeu me de primer, vos presentar, els Coscolles que ens interessen! Els Coscolles dels mas de Can Coscolla !

 

Els de CAN COSCOLLA 

 
En Tista Coscolla El Vell dins els 80 anys
La Pipeta  La seva mullerposem 75 anys
En Noré Coscolla El fillpotser  45 anys
La QuimaLa seva muller direm   40 anys
En Pere CoscollaUn Cosí no deu ser lluny de 35 anys
En JaumeFill d'en NoréHeroi d'aquest recull ..10 anys

                                       

 

La parentat

 
Eleonora Jolivert La tia  70 anys
Jep dit El Barbut  Un cosí  40 anys
La Sort  Dona d'en Jep 30 anys
   

 

 

Els amics

 
Pau Picafocs   Un veí de Can Coscolla45 anys
Treso Picafocs  Muller d'en Pau    40 anys
Carméta Rovell      Una veïna 70 anys

    

 

  Els mig amics

 
Julia Una veïna d'en Noré   30 anys
GaldricUn veí d'en Noré 40 anys
EstrellaUna Fada  30 anys
Joan PintallunesUn companys de treball d'en Noré40 anys
BatollaEl fotògraf      50 anys
Manel Amo del Mas del Raura 75 anys
Xico Un Bosquerol    60 anys



            El mas  de Can COSCOLLA             03/04/2001
ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE

EL  MAS DE  CAN  COSCOLLA

 

El mas de Can Coscolla, és un mas dins la nostra muntanya, vell, bonic, pintoresc, arrambat a l'ombra d'un tell enorme, per damunt del tell, el tell que va plantar, l'avi dels coscolles, en Felip, fa mes d'un segle i mig, una font xiuxiueja.
Sota el mas, hi ha, quatre feixes de terra per hort i camp! Mes lluny, un tros de vinya, magra i malaltissa fent els seus darrers raïms, allà prop del mas de Can Picafocs, una castanyeda i un bosc d'alzines i roures que ningú no estassa, i que un dia o l'altra seran la fart d'un foc.

Es aquí que molts Coscolles han nascut i viscut.

Al dia d'aviu, el mas és quasi abandonat, embardissat, envait per les ortigues i romegueres. Hi viu ara el mas, el padrí en Tista Cioscolla i la seva dona , la vella Pipeta, tan carregats de disgust com d'anys, esperant l'hora, esperant que San Pere els hi obri la porta !
No se preocupen de res, s'acontenten de viure amb el cor gros i una llàgrima a l'ull. El padrí, maleint la crisi que ha fet del seu mas una ruïna i els anys que han fet d'ell, aqueix vell, una altre ruïna !
La padrina Pipeta, passant dies, suportant, el padrí, la calor de l'estiu o la fred de l'hivern, sense mai dir res, sense un plany, sense una paraula ni un gest de revolta o de dolenta humor!
Una santa dona !
El mas ! no és mes el mas Coscolla de trenta anys enrera, ple de vida, de soroll, de cants dels galls, dels grunys dels porcells, del dring de les esquelles dels marràs, de  les borrombes de les vaques, dels jaupets dels cas, dels crits dels Coscolles petits jugant sobre l'era, de les cantarelles i dels patacs de les picasses d'algú del Mas, llenyajant dins el bosc !
No es mes aquell mas, rialler, florit, encantador, presumit, moda, amb aquell roser enganxat a la paret i un test de flors a cada finestra o finestró ! Fins a l'entorn del femer que la mà d'una Coscolla havia plantat clavells.
Tot això, és el passat! un passat que no tornarà mai! el roser és mort, i ningú no té l'anima d'en plantar un altre, els clavells, fa anys que han desapareixies per deixar la plaça als argelacs
Els galls, gallines, porcells, ovelles, vaques, els petits Coscolles, els llenyassaires, no tornaran mes ! sol, un vell cà, pren el sol, escalfant els seus reumatismes, un vell ca que no té ni la força de jaupar !
Una pagina és girada, un temps nou és en marxa, i marxa talment ràpid que molts com en Tista no poden seguir i viuen amb el record del passat!
I tinc molta por, que aviat, tots farem com el vell ca de Can Coscolla, ens posarem al sol i esperarem la mort com una salvació.


ELS COSCOLLES , PETITS I GRANS

                              cada coscolla té el seu retrat lligat
    Doncs, sabem, que els vells Coscolles, Tista i Pipeta viuen al mas, Can Coscolla, esperant la bona Gracia de Sant Pere.
    El llur fill, en Noré, amb la seva dona la Quima i el llur nin en Jaume un dimoni de deu anys, victimes del desenrotllament de la manera de viure de la societat actual, victimes del malestar dels pagesos, viuen a.......... el nom importa poc ! és un vilatge de quatre o cinc mil habitants, quatre o cinc mil habitants que no son per una bona part Catalàs, un bon quaranta per cent de nascuts per damunt de Salses! percentatge que cada any, es fa mes important, del fet que els nostres fills i filles han de anar viure dins les bromes del Nord i que gent de per d'allà de Salses s'instal·len ben eixamplats aquí, al sol del nostra país !
     Hi ha també, el cosi Pere, en Pere Coscolla, un fill del germà d'en Tista en Jep, mort a la guerrade quaranta ! en Pere viu a la villa, viu a Perpinya.
    Aquests sis Coscolles, son els Coscolles coneguts al dia d'avui !
    Provem de fer mes ample coneixença !.

 



                      EN    NORE   COSCOLLA

    En Noré, es un bon minyo, d'uns quaranta anys! belleu un poc....un poc..... enfi, és pas massa....massa........bé, sapigueu que no és un intel·lectual !
    Es un minyo espavilat per tot el que sigui de fer anar els dits. Ho sap tot fer i ho fa tot ! té dits de fada !
    Mes si ha de rumiar, si ha de provar de comprendre quelcom, això no falla, el Noré es, posa al llit amb febre !
    Era siguin jove, un pagès traçut i valent, és ara un bon obrer, un obrer qualificat, mes per desgracia, potser que ser, com tants d'altres, un sense treball demà !
    Bon marit per la Quima, bon pare per en Jaume i bon fill per el vell Tista i la vella Pipeta, en Noré té un cervell petit, mes un cor gros !

    I és català ! català abans tot !


            LA QUIMA COSCOLLA

La Quima, muller d'en Noré, ha conegut i quasi segur que no coneixerà només en Noré !
Es dona  de casa, estalviadora, treballadora, neta i bona cuinera !
 Forta de cos, forta de caràcter, un poc reveixol, fent marxar en Noré a tambor batent. crida, crida mes no mossega! escridassa sempre el pobre Noré i pertant, el seu marit es per ella , el deu que fa tronar i ploure!
Ella pot dir qualsevol cosa a n'en Noré, mes no us aconselli de provar vosaltres de dir li una paraula de traves, no sereu sords, us emplenarà la cara de fàstics i de resquills d'escopinya la Quima.
Al davant d'une sola persona, aclapa el cap i baixa la veu, es al davant del seu fill, en Jaume, el desalapat de deu anys


                 En JAUME COSCOLLA

El nin d' en Noré ! deu anys ! aqueix coscolla, us el recomani !aqueix promet! Si voleu una "closca", el que s'en diu una closca ! pas un dimoniot com n'hi ha tants, no , d'aquells   que son de mal ferrar, que dic de mal ferrar ! és un d'aquells que no es poden ferrar ! aquí el teniu !
Es un que déu sap com acabarà, de la manera que ho comença tan i tan malament.

No es, que sigui un dolent pallago ! mes és un nin del dia d'avui, totalment descansat, desimbolt, un d'aquells que no es pleguen al davant de cap autoritat, que semblen se fúmer tant del saltar com del córrer, un marginal de demà, un quasi insuportable al dia d'avui !
Un, que si sembla rumiar poc, s'enraona com una persona gran, amb un munt de seny i un parlar molt florit.


                  TISTA  COSCOLLA    I   LA ROSQUILLA

L'amo actual del mas de Can coscollla ! del mas del que resta ! es un irascible vell que no pot i no podrà mai pair el decaïment dels anys, que no pot pair de veure el seu mas a l'agonia i ell, a les envistes dels seus darreres badalls !
També, corre sempre amb el barret posat de traves, "renyoc", de mala llet, maleint el Déu, els homes i l'univers enter.
No estima ningú, ja que no s'estima ell mateix ! La vida l'ha plantofejat i l'orgullós Tista de can Coscolla, n'ha portat sempre la galta roja !
I això, per vegades que passa dins els seus ulls, una claror d'amor, és quan ten el seu net, en Jaume al davant-seu !


                      PIPETA COSCOLLA

La padrina!  nascuda Pipeta Julibert, petita, bonica calma ,estimant tothom, estimant tot, portant una veritable adoració per en Jaume.
Ha sempre viscut dins l'ombra del padrí Tista, no ha mai tingut dret en res, si no que treballar i callar !
No ha mai estat mestressa d'un duro, s'es vist aqueixa santa dona, mes disgusts que plaers, i pertant, sempre un somriure il.lumina la seva cara.
Parla sense fer soroll, marxa sense fer fressa, passa la vida sense fer remor!
Si sap amanyagar, si sap fer petons, no sap, no ha mai sapigut plantofeixar.
Quan serà morta, poc que ningú no es donarà compte que manca talment, ningú no es dona compte que viu !


                      PERE  COSCOLLA

En Pere Coscolla, el cosí, és l'intel-lectual de la família Coscolla. Té el certificat d'estudis, va anar a l'escola fins a quatorze anys, penseu !
Comercieja, ven i compra, treballa poc mes guanya poc!
Té mes janfotraria que les guilles, es recorda que és un Coscolla només quan té de menester dels Coscolles.
Es fadrí, no estar de casar-se de por de tingué de sostenir una dona.
També, té les mil i una manies dels fadrins concos.
No vol que sigui el dit que el seu avi surt de Can Coscolla, es un mino com n'hi han tants , que tenen vergonya de la família d'on venen!


Nota de l'autor 

No sé, si us heu fet una ideà dels coscolles ! no sé si us representeu aqueixa família tal com és realment !

Sigui com sigui, dins qualque temps, a copia d'històries i burlaries que us contaré, sereu mes acostumats amb ells i us podreu fer allavores, un retrat exacte dels nostres amics, perquè cregueu que aviat seran els vostres amics, tal com son els meus !

 



            El butlleti trimestral            03/04/2001
ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE   -  el butlleti trimestral


                                   EL BUTLLETI TRIMESTRAL

Farsa de Pere Guisset

Personatges

Noré Coscolla. : el pare     40 anys
QUIMA :. :         la mare     36 anys
JAUME : :          el fill     10 anys

L'accio té lloc dins la sala d'estar, la QUIMA :. té als dits,
el butlleti trimestral anunciant les notes d'en Jaume


Jaume: Quan veurà aqueix ! La mare no em dira mes que no hi ha burro mes gran que jo !

QUIMA : JAUME :, veiam vine!
JAUME : Qué hi ha ? vull veure si em deixaràs el temps d'espertinar !
                  Qué et f'alta encara ?

QUIMA :  Hé rebut una llatra de la teva mestressa d'escola, la dimosella
                 Estrigol!
JAUME :  Que té ? que té, aquella "tic-tic" ?
QUIMA :   Com parles JAUME : ? per qué dius que es una tic-tic ?
JAUME :  Perqué es una empipadora! una tic-tic com li diem!

QUIMA :. M'ha escrit la teva mestressa amb l’ocasió d'enviar, el teu
                butlleti trimestral ! em diu de primer, que ets una closca, un
   
               
insuportable!

JAUME :  Ella pla! ella pla n'es una d'insuportable! Sapiguis que en demés
                de passar el temps a em posar questios, sobre de aixo, de allo, vol
                que respongui malgrat que no en tingui ganes! jo, no sé de a on
                 l'han treta aqueixa ignoranta! no sap res, tot ho hem de dir-li!
                que creues que sap quant f'an, set multiplicat per cinc ? poc que ho
                sap! ens ho demana deu vegades! jo, encara que ho sapigui, no
               dic res perquè l'endema, no es recorda mes! ho torna demana, 
                sigui a en Joan en lluis o aqualsevolI

QUIMA :  No diguis tontaries JAUME :! l'ignorant ets tu! sabes el que   
                escriu
en demés la teva mestressa ?

JAUME : Alguna altra burricada mes grossa que el campanar !ja la conec prou

QUIMA :.Diu que si continues de portar a l'escola, pallagostis, lluerts o

        aranyes per espantar les nines, et posarà, fora de l'escola!
JAUME : Fora d'escola ! demà fos l'hora, mes ho farà pas, no passis ànsia!
        si em tira fora d'escola, qui farà el bufó per la distreure i fer
        riure ?
QUIMA :. Perqué tu,creues que la f'as riure? creues que et faig anar a escola
         solament per fer riure la dimosella Estrigol ?

JAUME :  Es cert!la veig prou a fer !fa l'enrabiada,crida,fa com aquella
         em posarà un carpany, una santa plantofada, mes veig prou que
         interiorement,riu Em posa un quart o dos al racé i les vespres
         son dites! ja no hi pensem mes, ni jo ni ella

QUIMA :. M'escriu també, que tot sovint, et baralles amb els uns i els altres
         i que encara ahir vas cuidar estropiar en Galdric!

JAUME :  Ep!ep! belleu n'hi posarà massa la dimosella   vaig posar que un trosquet"
         de poca cosa sobre el nas d'en Galdric no hi havia risc de l'estropiar
QUIMA :  Un trosquet de poca cosa dius ! mes va tenir el nas a raig de sang i no
         podien estroncar-li
JAUME :  Qué vols, si no em coneixi la força en demés , belleu vaig tenir

         tort de posar-li el "trosquet" amb la ma tancada

QUIMA :  De què us baralleu  amb en Galdric ? em semblava que era un bon amic
         teu ?

JAUME :  Si es veritat, eren molt amics, mes sabes mare, quan les ninetes s'hi
         posen, tot es gira malament! Es la culpa de la Roseta, aquella curta
         de vista, va anar dir a n'en Galdric que em festejava a mi!
QUIMA :   La Roseta ? aquella merdosa de nou anys ?
JAUME :   Com noù anys ? les dones, arreu heu Fet d'en descuidar algun o altre
          d'any! en té deu d'anys la Roseta i ben plantejats
QUIMA :   Noù o deu, no té gaire importància.!
JAUME :   Si, tal corn tu, que dius sempre que tenes trenta anys i t'apropes de
          la quarantena! I la senyoreta tic-tic fa el mateix en amaga cinc o sis
QUIMA :   Per qué dius tic-tic a la teva mestressa ? una mestressa d'escola
          s'ha de respectar!

 JAUME :  Fer aixo arrai, ja la respecti! poc que no l'hi hé dit res de través!
QUIMA :  No mancaria nomes que aixo

JAUME :  I creguis que hi ha vegades que la paciència em es fa curta no, em
       faltaria gaire per que no l'engegues a la fira i aviat fet! La tinc
       sempre a cavall aquella tórtora Només oeixes: JAUME : Coscolla diguis la
       lliço? JAUME : Coscolla es que has fet el dever ? JAUME : per aci, JAUME : per
       allà ! no sé et dic el que em reten de li dir, i poseu me el nas.........


QUIMA :  Et vos callar! sapiguis que si un dia t'arriba, si un dia insultes
         la teva mestressa, valdrà mes que no tornis a casa! el teu pare et
         esquena. trencarà.
JAUME :  Ja hi guanyarà ! si m'esquèna trenca, m'haurà de tornar fer apedeçar !
QUIMA :  Tot el que sé jo, es que per arreglar tot i això, haig d'anar demà
        trobar la dimosel-la.
JAUME :  No s'en val la pena mareret dia que no en salliràs res,si no aom-
         pren rès, sî no sap î no sabrà,maî.quarkval nî quant costa, es creu-
         mé, es irrecuperable!
QUIMA :  Hi ha també, amb la lletra, el butlleti de les teves notes del tri-
         mestra

JAUME :  Val mes que no ho espiïs, val mes que ho deixms correr! perquè la
         sang et posarà malament Recorda-té que tenes molta tensio, que
         un res et pot posar malalta, estalvia-té això ! posa aqueix butlletí
         al foc, serà tant de guanyat, serà per tu un cap de sang de menys!
QUIMA :  Ja deu ser quelcom de regalat ! ja hi deu haver menjar i Beure
JAUME :  Sapiguis que no et podes fiar, amb les notes de la meva mestressa!
         tu he sempre dit que em té de mal ull, no ha mai apreciat els lluerts
         i les aranyes
QUIMA :  Mes JAUME,no vec només que zeros sobre el teu butlletí!
JAUME :  Oi no, oi no, no cal dir mentides ! cal dir la veritat ! no hi ha que
         zeros, hi ha. també un dos i un un i si gires el full veuràs ..
QUIMA    I bé, quan el teu pare veurà això, les castanyes cauran torrades del
         castanyer! i els carxots, salliran del niu!
JAUME    Mare, et diré una cosa, si t'ho guardaves calent, creguis que
         estalviarien una mala corrida a n'aqueixa casa! tinc molta por! Segur
         el pare serà molt enrabiat! Es cert que sallirà foc pels queixals !
QUIMA    Mes no tens vergonya ? no tens vergonya de ser tant "feniant"

JAUME    No soc "feniant", no es qüestió de ser "feniants" no mare, es que soc
         cap grossas! no es igual i no es culpa meva si soc cap grossas! En
         porteu per una bona part de culpa, tu i el pare

QUIMA    L'oeixi arribar el teu pare! creguis que quan veurà les teves notes,
         aqueix home serà radios, pujarà al cel aqueix home, en cantarà
         d'alegria!

JAUME    No sé, si el pare cantarà, mes el que sé, es que jo, em caldrà ballar
         el ball de carrer i en demés, tu, na seràs sorda, perquè encara, t'ha
         carregarà tot sobre l'esquena ! em sembla que ja l'oeixi! et dirà,
         mes com em vas fer un esgarrat axis ? vas descuidar de li posar el
         cervell! no es acabat de fer aqueix pallago, ja et sembla pla i bé!
         no té res dels Coscolles! l d'altres, i d'altres t'en dirà
         No et dones compta d’això mare ?
QUIMA    Jo Jaume no comprenc, com a l'escola ets tant i tant enfoscait i
         dins la vida ,t'enraones bastant bé i amb un seny de quasi sabent !
         Ben reflecdit, belleu tenes raó, no diré res !
NORÉ     (entrant) Hola Quima! bon dia Jaume! ja has "espertinat?" Qué es
         aqueixa lletra Quima ?
JAUME    Bé, ja la tenim erradar enlloc de xerrar tant, valia millor que
         l'haguès amagada, ens estalviaven mals de caps!
NORÉ :   Que repotègues Jaume ? què dius ?
JAUME    Res no dic! ho només es sense importància! dic que dins poca estona
         serà la meva festa!
NORÉ     Que es passa ? quina cara fas Quima ? que hem rebut dolentes noves'
Jaume :  Bé us deixi  ! Arreglareu aqueix assumpte tots dos ! jo vaig a jugar
         amb en Baldiri que m'espera al carrer!

QUIMA :  No JAUME :,en Baldiri pot esperar ! jugareu desprès !

JAUME :  Desprès ! !pot ser que no tindré gaires ganes d'anar jugar amb en
         Baldiri!

QUIMA :: Té Noré, aquí tens les notes d'escola del teu noi! Veuràs quin
         sobredotat tens !
NORÉ     Que no has treballat bé JAUME : ?
JAUME :  Saps pare, tu diré -ben clar! he fet el que he pogut, mes desgraciada-
         ment, faig com tu, puc molt poc, soc un Coscolla que vols!
Noré     Que dius ? creues tu que nosaltres els Coscolles feien tant arreplega
         de zeros ? Sapiguis que jo .......
QUIMA    Tu! feies com ell!
JAUME :  Ho veus, i no li faig dir! Mes, sabes que, deixem ho córrer home!
         perquè ens sortirem renyits tot dos, jo i tu!

NORÉ  :   QUIMA, comença de sortir les calces a n'aqueix trempat i porta el
         fuet !

JAUME :  I tu mare, no diràs res ? em deixaràs tustar sobre les anques amb
         el fuet del padri Tista? Quina mare ets ? i tot això, perquè hi ha
         algun zero! cosa que no vol dir res, si els escampa a grapats els
         zeros aquella "bernicloca" de la dimosella!
QUIMA :  No sé a on es el fuet del padrí!
JAUME :  No el busquis, Deu sap a on es aquell fuet!
NORÉ :   Té Raó! em serviré de la cinta! per cada zero deu cops de cinta sobre
         les anques! i com no hi ha només zeros, no has acabat de parar el
         darrera!

JAUME    Turututut! ens atiboquen pas, no hi ha només zeros !hi ha un un i
         un dos! i si gires el full, com he dit a la mare ,veuràs un divuit!
QUIMA :   Un divuit ?no l’he vist!

JAUME :  Si només veus tot el que es merdos! el mes bonic, l'important, el
         que es sobre de la cistella, la teva muller porta ulleres negres!
         no ho veu!
NORÉ    (girant el full) Es veritat! té un divuit!
JAUME :  Que creus que dic mentida? no n'hi ha només un, mes es aqui i ben
                 plantat!

QUIMA :  I com no ho has dit que tenies un divuit ?
JAUME :  Si no hi ha manera de dir una paraula amb tu! sempre ets tu que
                xerres!
Noré        Es dins l'estudi de les llengües que té divuit !
QUIMA :  Té un divuit en Anglès ?ho veus quin cap té aqueix JAUME  !
NORÉ     Que carall vas a cercar l'Ânglès ? que anem de fer de l'Ânglès ?
JAUME :  té un divuit en Català ! es primer en llengua catalana!
                Vine que et faig un peto! aqueix divuit val un peto!

JAUME :  l esborra tots els zeros que hi poguí haver, diguis ho a la mare!
                pots endreçar la cinta mare! no en té menester el pare! Bé ara
                crec que puc anar jugar amb en Baldiri! m'ho he ben guanyat!
NORÉ     En demés, et doni deu francs, val això! i et puc dir que ets un
               veritable Coscolla!

JAUME :  Un divuit, deu francs! em sembla pare que no t'esparracaras
         amb un esforç axis! un divuit en Català, hauria de valguer, al menys
         i comptant justet, un zero de mes posat a la dreta dels teus deu
         francs, hauria de valguer cent francs o res! i creguis que deixat
         a cent francs, seria encara quasi un present !

FI

Pere Guisset

 

 

 



            L'AQUISSADOR            03/04/2001
ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE   -  l'aquissador


Dibuix de Joan Pere Guisset

 
L'Aquissador

En NORE Coscolla, com els tres quarts dels pares, quan explica alguna
historia, sobretot les histories empeltades sobre els records personals
sigui; de quan era mainatge o de la seva joventut, té tendència a n'hi
posar massa, té tendència de prendre els seus somnis per realitats!
Té tendència a fer creure a l'infant, que era i que és encara, quasi-
quasi, en Zorro o en Tarzan!
Ell! aixi ho diu a n'en Jaume; ell! quan tenia vint anys, era
el més fort, era el més llest; era el més eixerit!
Ell! havia fet no sé quants esports! i en tots; era l'imbatible, 
el que no es tirava mai en darrera i que no tenia por de res ni de ningú!

En Jaume com tots els mainatges, el creia fermement i el creu encara,
avala fàcilment totes les fariboles quasi increïbles i pren el seu pare
 per un Superman!
Més amb un mainatge com en Jaume, aquestes fanfarronades,
poden ocasionar situacions molt espinoses i a vegades perilloses!
Que no? el dia que trobeu en Noré Coscolla, demaneu confirmació
del que vaig a us contar.

Jaume i Noré Coscolla son sobre les tribunes d'un terreny d'esport,
a on es juga un partit de "rugby" ! un terreny Franca endins.
Noré: Jaume si et plau, no senyalis ningù amb el dit, i no espiïs ningù
en parlant de bac i de sola com fas! diguent tot el que et passa
pel cap.
Jaume: Si més, l'oeixes pare ? oeixes aqueix ? aqueix gos-pataner diu que
hi ha "en-davant"! Demana li pare, a on ha vist un "en-davant"! deu
ser el primer partit de "rugby" que veu, no és possible!
Noré: Jaume creu-mé, no cerquis histories, no vinguis a posar el merder!
recorda-té que no sem, sobre el terreny nostre!
Jaume: Més no cerqui brega, es aqueix d'aqui davant, aquell que és a tocar
d'el amb el barret! aquell et dic que té un nas com un ca-pataner
que diu que hi ha "en-davant"! Diguis-li que no hi entèn res! que
faria millor d'anar a jugar a la manilla!
Noré : No en facis cas! espia el matx i calla! sobretot, no l'espiïs, i et
repeteixi no signis a ningú amb el dit!
Jaume: per què hem de callar ? quan hi ha falta, hi ha falta! 
més quan no hi ha res, no, cal dir que hi ha "en-davant", com diu aquell
"embostero" amb el nas roig!
Creguis que no deu xuclar gelats! soc segur que si pots-li ensenyar a
rentar botes,no té res a aprendre per buidar veires! és un fart de vi aixo

Noré: Bé,d'acord Jaume, d'acord no hi havia "en-davant", deixa-ho correr!
no aixequis la pols! espia d'un altre band, mira que sem sols sobre
aqueixa tribuna al mig de tots els adversaris!
Jaume : Potser, potser! més té! escolta; ara diu, que dia diu! 
ho brama que hi ha "touche"! o té el cervell foradat o no si veu! tindria 
menester d'anar veure el seu oculista!
Noré : Més, si hi ha "fora banda" ! espia, l' arbitre ho senyala !
Jaume: Si vas amb ells, no dic res mes! ja pot dir el que volgui el totxo!
ens ho deixarem correr, ens contentarem de dir amen!
Noré : Val mes, val mes !
Jaume : Espia, espia quin somriure de mofa ! Ja pots riure pobre burricas!
si et veies amb el si meus ulls, ploraries amb grosses llàgrimes! amb
un nas com té, jo em faria ermità !
Noré : Jaume, sem en pais estranger! hem d'estofar l'afer! no l'espiïs!
Jaume : Per qué ? que no sem en república ? que no puc ser en contradicció
amb aquell ? en demés que amb l'aire que té, l'eixeridesa no el deu
estofar! Deu tenir el quocient intel-lectual molt baix!
Noré : Si t'oeix! es passarà molt malament! ens tocarà el rèbre! mira que
aquell, comença a t'espiar de revès-ull !
Jaume : Que et fa por ? que no veus que és una mitja cardina ?
Noré : Una mitja cardina de cent deu o cent vint quilos i dos metres d'alt!
Jaume: En fi pare, es caldria entendre, m'has dit, no sé quantes vegades
que els Coscolles no es tiren mai en darrera! doncs, vull creure
que no és un nas gros com aqueix, encara que faci dos metres i
pesi cent vint quilos que ha de començar a ens fer recular!
Noré : La qüestió no és aquí! hem vingut per a espiar "rugby" i res mes!
Jaume: D'acord! mes tenim el deure de fer callar els mentiders i els que
només venen aquí per bramar i es fer passar els nervis, com aquest
plé de sopes amb la trumfa vermella! I que no coneixen res al joc!
Noré: Vina, anem de l'altra costat del terreny, amb els del nostre equip,
creguis que estarem més bé!
Jaume: Què dius ? que no veus d'aquí estant que son apremits com sardes
a l'oli dins una capsa! Aquí se'm a l'ampla! si no era el llengut
d'aquí davant, estarien com de reis!
Noré : Doncs, em faràs el plaer de et posar la llengua a la butxaca!
Jaume: Jo, ésmés fort que jo! quan oeixi burricades corn diu aquell pobre
innocentot que porta més quilos de carn al nas que no té a les anques, em
revoluciona la sang! deu venir que tinc la sang dels COscolles! 
aqueixa sang noble com em dius!aqueixa sang dels Coscolles gent que no 
coneixen la por ni la traduria!
Noré: No alçis la veu! espia el matx, gairebé els nostres marquen!... .té
veus, han marcat !
Jaume : Que crida Aquell? "fora-joc"! a on ha vist un "fora-joc'? Si vol
un parell de "llargues-vistes"! els hi pagarem! Mireu que mai no~
havia vist un orellut burro així
Noré: No llenguejis Jaume! de totamanera, hi ha un arbitre! i l'arbitre
ha dit "essai"!
Jaume: Es per això mateix! no té que callar! enlloc~d'aixo, escolta quins
brams que fa! Saps el que li arribarà?, el sortiran del terreny
sobre un bajart! el cor li exploserà! que no veus com és roig? que
no veus la vena del coll com la té butada ?i quina dolentaria té
aqueix mal carat!
Noré: Es per aixo que l'hem de deixar dir! el deixar cridar, el deixar dir
tontaries! veus com estar aqueix home? si li responc, si li dit
alguna cosa, la tensio li pujara de deu o dotze graus i el puc
fùmer al clot! No vols aixo Jaume?
Jaume: Creus que perderien molt ? si no és Català! i rabios com éS, Crec
qu "arremuntarien" la seva familia !
Noré : Ho venes de dir! no es Català i ja pots dir-li el que volguis, 
no ho enten! no perdis temps a repoteger com fas, és igual com si volies
emplanar un cistell d'aigua!
Jaume: Creus que no compren ? creus que hé de dir-li parlant françes el
que pensi d'ell ?
Noré Ni Frances ni Català! fes em plaer, estalviem a n'aqueix home una
crisa cardiac!
Jaume : Segur que si et veia empipat, a punt de fùmer uns dels teus 
directes es trobaria mal d'espant! I compta, si sabia que fent al soldat,
havies fet el "karaté"! allavores pla... 
Noré : Ho mes n'havia fet poc temps!
Jaume : Si ho sabia que gracies a al "karaté", te'n vas aturar cinc o sis,
i de granats! Se'n malfia pas, que podries fer-li una de les teves
preses secretes o que d'un trusquet sobre el nas, podries posar-li
la seva trumfa tres cops mes grossa que la té!
Noré : Hem de provar de no arribar aquí ! de primer que sense ho volguer,
podria fer-li molt de mal! i avui no soc en forma!
Jaume: Encara que no siguis en forma com dius, soc segur que pesaria 
poc al davant teu! faria com aquell de Tolosa!
Noré: Quin de Tolosa ?
Jaume: Ets fart de m'ho dir i ara no et recorda? aquell boxador, campeô de
França, que te cercava embolics i que amb un girant d'ulls, es va
trobar a la clínic! No se'n malfia aquest "truec-l'embut" de
bramaire, el que pot arribar-li
Té, ja hi torna ! ara què brama ? vol un "cop franc"! Pare, posa-li
un sobre els narius de "cop franc" ,sense fer-li. gaire mal !
Em crispa! em crispa! si torna cridar, vaig dir-li en francès
que li faràs fer ;la fi del boxador de Tolosa!
Noré: Espera, antes, em cal anar a fer un riu!
Jaume :Creus, que la bufa plena t'embarrassa gaire ?
Noré : Que vas a cercar ? més se'n va ser la mitja part, es calmarà prou
d'ell mateix, ja se'n cansarà!
Jaume: Vols dir que no li diràs res en passant al davant seu? que no
veus, que no l'oeixes ? ara escridassa els jugadors nostres! fes me
plaer, posa-li en passant, un patac sobre el cap per fer-li entrar
dins les espatlles! tal com vas fer al teu "adjudant" a l'armada.
Aquell "adjudant" del 32ém "dragons" tant rebec, que sempre, et
trepitjava els ulls de polls! em parles sempre!
Noré : A l'època, eri jove, no em coneixia la força! mes ara, he passat
l'edat de fer entrar el cap dins les espatlles d'algú!
Jaume : Mes ets jove encara! ets sempre fort, ahir encara em vas dir, que
havies sortit l'any passat, un senglar que havia anat es morir al
fons d'un daltabaix, un senglar de cent quilos, tot sol, sense cap
ajuda i dius que ets vell! Un home com tu, capaç de s'aturar
cinq o sis malandrans, capaç d'esterrossar un boxador campéo de
França i de fer entrar, d'un senzill patac sobre el cap, el cap dins
les espatlles d'un individu, en demes, tu, un Coscolla, deixar com fas
ridiculitzar l'equip nostre, per aqueix "tirolet" carmellos, aquest
home, aquest Coscolla, no és ningú!
Noré : No sé si t'has avisat, oom tu he ja dit, que aqueix "tirolet"
carmello com dius, fa mes de cent quilos!
Jaume: Que hi fa ? el senglar també feia mes de cent! i no crec que tinguis
manester de et servir de la teva presa secreta que saps, la presa
del "karaté", que no. has volgut m'ensenyar mai! això dit en passant,
no tindras menester d'això, per el fer volar a baix de les tribunes!
Noré : En parlarem despres! per ara, pressa més una cosa que l'altra, 
em cal enar buidar las olives!
Jaume : Ell, no té menester de fer "pipi"! ell jaupa, ell jaupa a l'arbitre
mes que ha fet l'arbitre, jo m'ho demani ?
Tu pare ja sé el que tenes ! tenes por de l'estropiar! tenes por
que no et ponguis controlar i que d'un cop de "karaté", l'esquena-trenquis
Noré : Es això! és això mateix! ...ho has trobat, no et volia dir res,
mes vec que ho entens! Que no veus que només té llengua aquest
"banasta", que no veus que no té cap aptitud per es barallar, i que
si l'entreprenc, hi ha risc que em quedi desmanegat de pertot
als dits!
Jaume: Saps! ets un home admirable, cal ser forts de retinguda corn ets!
jo,a la teva plaça, ja li hauria fumut la meva mà sobre la cara!
Una plantofada, just un poc més forta que una amanyaga, no el pots
matar i el faràs callar un cop per tots !
Noré: Aquest home, deu ser cardiac, de la manera que es posa roig de 
la cara I no voldria que.....
Jaume: Cardiac pla ! dolent és! verinos és! i mal parlat!
Què no veus, que bava de malicia, i que té i no s'en dona compta el nas 
ple de moc!
Digueu-mé, torna demanar un "cop franc"! mes escolteu aixo , ara n'
hi ha prou! hep! hep vos l'home, si, el bramaire!
Noré: Jaume no diguis res! Jaume em faràs posar en preso!
Jaume: I per que ? qui és que insulta i qui és l'insoltat ? no cal confondre
Pare !
Noré : Si, és veritat, mes tu he de dir, com he fet "karaté", no tinc el dret
de em barallar en públic que al menys contra cinc homes!
Jaume: O i bé, poc que ho sabia això d'aquí mes no frissis, ja els trobarem
prou els cinc! Hi Ha aquell petit amb el bigoti que també de vegades
brama i aquell espingard que porta barret també té menester de ser
espolsat, aixà ja fa tres, els dos que manquen, els trobarem ! abans la
mitja part!
Noré: Massa tard! té l'arbitre xiula la mitja part! veurem això desprès!
no et moguis d'aqui! vaig a mirar si trobaré en Pau i els altres!
Jaume : Deuen ser a rentar-se el canyo, a on vols que siguin?
Noré : Torni arreu! (sall),
Jaume: El que m'estona, és que el bramaire no hagi posat set, vec que no
! es mou! Té, arriba un altre company seu ,ja va bé, en tinc quatre
de comptats! ja en sortirà prou algun altre per fer els cinc!
(arriba en Pau i en Pintallunes)
Pau:  Que fas aqui sol Jaume ? a on t'és el teu pare ?
Jaume : Ara mateix ven de baixar! ha anat a la vostra recerca! mes Pau, a 
on heu passat? a on seu ?
Pau : Ens hem esgarriats a l'entrada, a la porta els uns han tirat d'un
band i els altres de l'altre! I ara on deu ser en Noré?
Jaume : A on vols que sigui veiam Pau ? a la cantina beure un cop !
Pau : El trobarem allà ! anem Pintallunes!
Pintallunes:  Si, que he posat set de cridar tant!
Jaume : No deus cridar tant que aqueix d'aqui davant! et cal oir això!
sembla boig! és morent perqué perden!
Pau:  I no hi ha ningú pel fer callar ? del nostre costat, poc que cap
no diu res !
Jaume : El meu pare no si vol posar, té por d'en fer massa i del coll-
:trencar!
Pau: Quin és ? aquell petit amb el bigoti ?
Jaume : No, l'altre, aquell gros amb el nas pataner ! Té escolta,l'oeixes?
diu que sem tots pagesos arrierats! diu que hem mamat només llet
de burra! té sort que el meu pare no sigui aqui, ara no si passaria
sense rebre! A vosaltres, no us fa res ? no us fa res d'oir un nycris
botat com un botiffaro us d1r que seu arrierats i que heu mamat 
llet de burra? em revolta a mi!
Pau: Té rao! vina Pintallunes, anem demanar-li alguna explicació! mes
 que seria això! Hep, vos l'home! que dieu, vaig us en fer beure jo,
de llet de burra! 
Jaume: Ara! ara trobarà a qui parlar aquell garlaire! I si en Pintallunes
també si posa, fortas coM és, arreu serà fet!
Renoi de renoi! em sembla que la cosa es remena!
Ja està! no ha trigat gaire! les bofatades volen baix! Bufa! els
pinyols ara s'escampen un poC a pertot!
Mal que sigui massa cama-curt, no vec res! assenteu vos aquí davant
jo també he pagat!
Té, té ara vec un barret .a volar! vec un dels bramaires que escopeix 
algùna dent! un tall de "pellot" que volteja al vent!
En Pau i en Pintallunes: s'hi fan de valerit! s'han recordaran, èl ca
pataner i els seus amics! Ara en tenen de "cops francs" i de "fora
joc"!
Hep,hep,hep aixo no s'hi val! son deu o dotze que s'hi posen dins
la batalla! i el meu pare que no arriba!
La policia! sort que arriben aquests! si no en Pau i en Pintallunes
els haguessen atropellats a tots!
Fava! ! se'n enduen un !un amb la camisa verda! aqueix pagarà per :i;
tots! una camisa verda ? mes és en Pau! en Pau espellotit i
el nas a raig de sang!
l allà, en porten un "d'estabornit"! és en Pintallunes! ! el porten a
l'infermeria !
Oi mes! Si és així, ja deuen ser bonics els altres ? ja els hi esta
bé! que és de tenir tanta i tanta llengua ?
Noré : (arribant) Que ha passat Jaume? 
Jaume: Es en Pau i en Pintallunes que han fet callar aquell menja-rostes
Deu ser ben adobat, i els seus companys igualment! i encara, quina
sort, quina sort han tingut que tu no eres aquí! perquè t'hi podies
posar, eren belleu deu o dotze! mal escampill n'haguesses fet !
Noré : A on son en Pau i en Pintallunes ?
Jaume : En Pau, la policia se l'ha endut i en Pintallunes és a 
l'infermeria
Noré: Deu ens guard !
Jaume: Té, no m'havia avisat que el bramaire és encara aqui, dret corn un
ciri! un poc "espallait", un poc "esparacat", mes amb el mateix "caquet"
Ara, son tots que bramen! espia pare, son un, dos, tres, quatre, cinc,
sis que criden! hi pots anar, tens el dret! Sall tot el que saps del
"karaté" i en davant, espolsa-mé tot això, acaba de fer el treball que
han començat els teus amics!
Noré : Abans, hem d'anar veure a en Pintallunes per saber el que té!
desprès ens cuidarem d'aquests! no passis ànsia, no seran a festa major!
Jaume: D'acord, mes et vull avertir, en passant al davant seu, li escopinyi
a la cara i el tactaré de torra-pipes merdos! i en Françès li diré !
Noré : Ja tornarem desprès a escopir-li a la cara i els hi espolsar la 
jaquéta!
Jaume: No pare, ara en tinc els esclops plés! has oit ? acaba de dir que 
els Catalàs sem entremasclats de goril-les i de mules!
Sem Coscolles pare! i sem Catalàs! ens insolten! anem-hi, son més de
cinc! comença dels hi fer oir, el bram, el crit que fan els karates,
aquell crit que a vegades al mas! aquell crit espantos, quasi dos
cops mes fort que el crit d'en Tarzan! aquell crit que fa venir carn
de gallina quan l'oeixes!
Amb això sol, fugiran com un vol de pardals esperrocats.
  FI
PERE GUISSET
Com es va acaba ?
Ho demanareu a en Pintallunes, a en Noré o a en Jaume quan seran
guarits del pentinet que van rebre o bé espereu que en Pau sortit
de presó, us ho espliqui en detall!
Tot el que sé jo, és que en Jaume va rebre una carxotada, que va
estar tres hores sense conèixer ningú! pels altres, no tinc cap mes
informació, només sé, que son pla-i hé pintats de blau i que tenen
el cap plé de geps!
Mes l'honor és salvat!


            LA FOTAGRAFIA            03/04/2001
ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE   -  Tornem de vacances

El dia que en Jaume va fer la comunio, la Quima la seva mare, el va acompanyar, en sortint de l'esglèsia a cal fotograf!
A cada etapa memorable de la vida de'n Jaume, la Quima el fa fotografiar!
Considerant que la comunio per un infant, és una etapa, i una etapa per ella primordial, la Quima va acompanyar doncs, a cal fotograf de familia, el senyor Batolla, el seu combregant!
Un fotograf puntós, una mica efeminat, meticulós i d'aquests fets, un xic enervant pels clients, aixis és el senyor Batolla!
A veure com va reaccionar en Jaume al davant d'un fotograf d'aqueixa mena! i sobretot, un dia com aqueix, que és un dia que seu ja, prou nervios !

rope01a.gif

L'accio té lloc a casa del fotograf, la Quima i en Jaume, assentats, esperen el fotograf, el senyor Batolla.
En Jaume és pla i bé nerviós.

Quima: Jaume, estiguis! i no reneguis a mitja veu com fas! acabes de fer la teva comunio ara mateix, no ho descuidis! no descuidis que ets un combregant!
Jaume : Que "cony" n'hé de fer d'una fotografia ? sapiguis que soc blau de gana.! no hé menjat res aqueix mati jo! soc dejù jo !
Quima : Més arreu serà fet; no cal tres hores per tirar una fotografia!
Jaume : No cal tres hores, quan el fotograf és aqui! Mes saps a on és tu en Batolla ? belleu encara dorm ?
Quima  Més no, la senyora Batolla ens ha dit, el meu marit serà aqui dins cinc minuts, cal ser pacients! No t'embrutis el vestit nou! posa-té com cal ! ,
Jaume: Saps mare, em comences de grapar el cap del nas! sempre m'hae de fer "reprimendes", sempre m'has de donar consells! Jaume, no facis aixó, no facis alla ! fes aqui , no facis allà! Si paressis aquest disc! soc gran ara, hé fet la comunió!
Quima : Més no et dic aixo per mal, és pel teu bé! has de sapiguer, el que és mal i el que és bé!
Jaume: Res no hé de sapiguer vinguent dels vells! Saps que soc pla i bé, i seré sempre un marginal,els vostres principis, els vostres costums, vostres instituciós, les vostres maneres de fer i de viure, m'hi as sent. sobre! Aixó fa que, per la fotografia de la meva comunió, no em fa ni fred ni calent, tan me'n fot, ja passaria sense!
Quima: Més és una etapa dins la vida d'una persona la comunió! tal com la naixençà, el bateig,el fer el soldat, les esposalles i el casament! i. a cada etapa, per tenir un record, la gent es fan fotografiar!
Jaume : La sola etapa que no fotografieu és la mort! ningù no té l'idea de fer fotografiar un mort per guardar un record, per qué?
Quima : Perqué no es fa!
Jaume: Encara un dels vostres principis, no es fa!mes fotografiar un combregant, es fa!
Quima : De primer, la mort, no és una etapa, és un final!
Jaume : El que tens de bo tu, és que fas com els gats, sempre caus sobre les potes! tens sempre resposta a tot!
         
(entra el fotograf,el senyor Batolla,acompanyant una vella i una nina combreganta)

Batolla: (a la vell) Assenteu vos aqui senyora! hem de fer de primer aquest combregant tan bonic que fa un moment que espera! Bé, veiam senyoret, posa-té aqui! Com et dius ?
Jaume : Que teniu menester de coneixer el meu riom per em fotografiar?
Quima: Veiam Jaume, com respons ?
Jaume : Bé, va bé! soc en Jaume Coscolla! teniu menester de saber quan hé nascut ?
Batolla: El fem en gran i en color en Jaume ?
Quima: Tan es val !
Batolla: Veiam, veiam, posa les mans sobre aqueix llibre i aixeca el cap, ( se recula per mirar en Jaume de, lluny) posa els peus mes en dint gira la cama ! fes un somriure! obre els ulls..... gira el cap a la dreta infla el pit! no, hi ha alguna cosa que no va bé! Potser que.
Jaume : Perdoneu-mé! i si em posava una pluma al darrera? potser iria molt mes bé! Que en penseu ?
Batolla: Més és farsaire aqueix ninet! mes no ens torben! espia-mé! aixis no et moguis! crec que quedarà bé en Joan! quedaràs molt bé Joan !
Jaume: Em dic Jaume, no em batajeu Joan si us plau! i activeu la cosa, que soc mort de gana!
Quima: Deixa fer el senyor Batolla Jaume, serà una fotografia sensaciona. !
Batolla: (deixant el seuil aparell,es torna avançar cap a en Jaume) Espera Jaume! no va bé aqueixa posicio! anem ho arreglar! les mans, posa les aqui! el cap alt! poses els peus cap aci! els genolls, posa els hé retdes! posa el braç dret més endarrera i.......
Jaume : Que dieu! (mostrant l'index de la mà) i aqueix dit ! aqueix index a on l'hé de posar ?
Quima (escandalit~ada) Jaume !!!
Jaume : Qué Jaume ?que no veus que em fa fer el titella! posa-té aqui, el cap aixis, les cames allà, els braços aixacats, els genolls torsits els dits del peus retdes! que és tota aqueixa enderga? sembla que fa expres!
Batolla: No frissis! un minut, el temps d'arreglar la teva jaquéta i el plec
de les calçes, hi ja estarà bé! i creguis que quedaràs molt bé! fi Ets fotogènic Joan!
Jaume : Senyor Batolla, seu burro ? O feu el burro ? em dic Jaume !
Batolla: Jaume! si és veritat! perdona! Veus ara no hi ha que la Jaquéta que estar malament, potser mes valdria la botonar ? Que en penseu senyora ?
Quima: Vosté ho veu millor que jo!
Batolla: Jo veieu,la deixaria aixi! només un boto cordat!
(se recula per jutjar la cosa)
No sé!potser més valdria cordada completament
Jaume : Que vull dir senyor Batolla! i la braguéta ? 1a voleu com la barguéta? tencada o oberta ?
Batolla: Com és tan rialler aqueix noi ? Bé, la jaquéta deixem-lé aixi! per les calçés em sembla que.
Jaume : Escolteu, per n'acabar i anar mes de pressa!vaig a posar-me nut! nut com un cuc, d'aqueixa manera, no tindreu problèmes amb la jaquéta, les calçes
o la camisa !
Quima: Que estas boig Jaume ? vols et posar-se nut? aqui, al davan.'t de tothom? saps que ets gran, i aqueixa ninéta que dira si et poses nut ?
Jaume: Que vols que digui ? té dotze o tretze anys! ja és curada d'espants! pel senyor Batolla,la cosa no té importencia, nut o vestit, ell farà de totes manera una foto!
Quima: Fer la nina si té importencia! fa ninéta que no t'agradaria de veure en Jaume tot nut,sense res per amagar-se les vergonyes!
La nina: Per qué senyora ? que teniu por que agafi mal d'ulls ?
Quima : Em creia que a la edat que tens !
La nina: Ja pot es posar nut, per mi és igual! no en perdré la vista, no tingueu por!
La vella: (un poc dura d'orelles) Qué digueu ? que vol fer nudisme? es vol despollar al davant nostre ? Que no pot anar a vora mar o dins un camp, Hi ha prou plaça per fer els bruts!
Senyor Batolla si per cas feu fotos, com en diuen ? fotos "perinografiques"
digueu-ho que sortim arreu i anem a vos denunciar!
Jaume : D'a on sall aqueixa ? pertant, teniu l'aire prou eixerida! com es fa que
no sapigueu que la pornografia és a pertot ? Que us esteu tencada dintre en istiu ? que no sortiu al carrer ? o allavores, seu curta de vista o tenqueu els ulls?
Batolla: Bona dona,no us ho preniu en mal ! tot va per riure! aqueix ninet és
farsaire! Bé ara siguem serios! anem per la foto! tal com ets ara irè bé! no et moguis!
Jaume : I la jaquéta ? i la bargueta ? tot estar bé'
Batolla: Tot esta bé! tot és molt bé bon senyoret!
Jaume : No em galantajeu tant ! i mogueu-vos que tinc pressa!
Batolla: (a la Quima) Pensi amb una cosa! si el feiem posar de genolls?
per un combregant em sembla que........
Quima: Si, jo també em sembla que seria una bona posici6,de genolls I les mans juntes !
Jaume Jo crec, que si em posavi el. cap al sol, les cames en l'aire , els peus girats el davant, darrera, i amb una mà. fent un pam de nas i l'index de l'altra mà..posat allà a on em pensi!
No cregueu que seria la posicio ideal ?
Quima : Senyor Batolla, no insistim! en Jaume comença a es posar masse nervios!i la cosa és podria
girar ma.lament abans de gaire!
Jaume: Segur, perqué, heu esmorzat vosaltres aqueix mati fa ? doncs caldria pensar amb els que son dejùs!
Batolla: Oi, pobre noi! poc que ho sabia jo ! ( va a l'aparell) No remenis, tens la posició ideal com dius, i creguis que.......
Jaume : Que quedarà. bé! ja ho sabem!
Quima : Cregueu ?
Batolla: Es cert! no hi ha cap dubte!
Jaume: Com vols mare, que no quedi bé si soc, de primer, un Coscolla i el noi el més bonici i el més f'otogènic del departement demana-ho a el senyor Batolla!
Tindràs un record de l'etapa meravellos! serà una f'oto sensacional, amb jo com a model i un f'otograf com en Batolla! mes mare, no podia anar altrament!
Bé,adeu-siau senyor Batolla i tots els altres,que ara em pressa més de f'er marxar les barres que de tocar el piano.

FI

PERE GUISSET


 
            TORNEM DE VACANCES            03/04/2001
ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE   -  Tornem de vacances

   
Per la primera vegada, en Noré Coscolla i la seva muller la Quima,
aprofitant que en Jaume, el llur nin, el caga-niu dels Coscolles era
al mas,amb els padris, han pres quinze dias de vacances!
Eren a fer "campinge" com diu en Noré,com dos jovenets!
Quasi tothom al dia d'avui fa "campinge"
i la Quima, no podia mes, sense tenir una crisi d'urticaria, veure
les seves amigues,les seves veines, partir a fer vacances aci o allà
i ella s'estar a casa seu!
Belleu! deia la Quima a ne'n Noré, es devien creure aqueixes
"espieu qui sem" que els Coscolles no es podien pagar vacances!
Belleu es creien quels Coscolles eren endarrerits al punt de no ser
acapaç de anar fer "campinge",els hi farem veure!
També, tenda de camping nova! sacs de viatge nous! matalas de plastic
sortint del magatzem!
vestidura per a vacances, original i de circumstància!
per en Noré,camisa amb floretes de tot colors i calces de corsari
com diuen, verdes d'un cuixal i vermelles de l'altre cuixal!
Cregueu que era elegant en Noré!
Per la Quima, una simple roba de crespo, tinguda per dos trossos de
cordos als espatlles, una roba color alberginia,lleugera com un full de
paper, transparent, per que s'endevini,els seus dessotes blaue i grocs!
Us diré, que la Quima quasi no hagues gosat sortir de casa disfressada
de aquella manera, mes quan ho cal ho cal, les veines eren al carrer,
no podia recular de cap manera !
Us hagues calgut veure la cara dels veins, homes i dones, quan van veure
sortir de casa, en Noré i la Quima !
Morents! eren morents els veins !
I ara, ara mateix, els Coscolles, Noré i Quima arriben de passar aquests
quinze dies de vacances! 


La Quima i en Noré arriben furtivament, carregats de sacs i maletes, en Noré cansat, es deixa caure sobre una cadira.

Noré- I bé nois  ! bé em trigava de ser a casa !
Quima- Creguis Noré que em recordaré d'aqueixes vacances.

Noré- Jo també, tinc els peus botats corn dues carbasses sagineres i en demes, porti un catarro de primera qualitat! un d'aquells que no us deixen de tot l'any.

Quima -Podes creure Noré que em fa plaer de Ber enfi aqui! enlloc, no s'esta tant bé com a la seva casa.

Noré -Es perxo, que sapiguent aixo, vas volguer anar fer el "campinge", com dos jovenets, i disfressats de tal manera, que ens feient por mutualment! a la nostra edatlja ens convenia.

Quima- Carall, vaig volguer fer com tothom!els veins, bé hi van en vacances ! ells hi van cada any ! nosaltres es la primera vegada !

Noré -Es aixo ! l mit'aqui la causa ! el dia d'avui, cal sobretot fer mes! cal fer mes alt que tothom, cal fer mes gran, mes ric, cal petar mes alt i mes fort que els altres.

Quima- Tu si que viuries com una rata, sempre tancat dedins a les enfosques Tu si, que hagues anat per tu, segur que mai no haguesses estrenat les teves calces corsari amb un cuixal de cada color que et estant bestant i bestant bé !

Noré Ja ho crec ! tant o si no mes que les meves camises amb floretes, violes, clavells, roses i tot un ramellet de ginestes blaves !
Quima -Mes es la moda fumut "escanya-bruxots"l

Noré -Es la modales tot dit ! té les espatlles amples la moda! en té de culpa la moda ! es per ser a la moda que si em recorda bé, em vas dir : Noré fill, tenim menester de respirar aire pur ,amb tota aqueixa pol.lucio, es cosa necessari, per aixo no hi ha res corn de anar fer "campinge" ! Ja n'hé sopat ara del "campinge", podes creure Quima, que en sem ara de ben "campinejats" ! i com cal fé de Deu !
Quima -Cal reconeixer, que no van tenir sort ! Si no hagues plogut, hagues sigut altra cosa, es cert !

Noré -També, espia dins quin estat tornem de vacances ! rebentats, crevats, emprenyats, i refredats !
Quima Ves et malfiar, que plouria els quinze dies seguits ! i que no eres fumut de muntar una tenda de camping com cal !
Noré- Quinze dies I quinze dies "arrodits", molls, gelats, sota una tenda mig muntada, amb risc de a cada bufada de vent la veure a prendre elvol ! creguis que es llarg !
Quima - O i tal ! oi tal que son llargs, son quinze dies que no oblidaré.! I quin disgust !
Noré -l sabes, hé avorrit les sardes a l'oli, la tonyina amb tomata i els "bescuits''secs ! (esternuda) i en demes crec que hé agafat el mal de la mort !
Quima- Jo, es igual, aquests quinze dies d'aigua, no m'han adobat res, el que m'han despertat els meus reumatismes, soc plena de dolors, fins el llombrigol que em fa mal !
Noré -Encara poc! qui va volguer a campar ? (esternuda)
Quima-
Bé Noré! no posem el dit sempre al mateix forat ! vaig tenir culpa, inutil de ho repetir cent mil vegades! Vaig et fer tisana i a nit,  et posaré un cataplasma de trufes bullides !
Noré -De primer,vaig em fer un banys de peus amb aigua salada, no hi ha res com; aixo !
Quima- Tens rao, posa hi un raig de vinagre, dieuen que fa tant de bé!
Noré -Vinagre pla ! que creues que vull fer una enciamada dels meus peus?
(pren una grasala per fer el banys de peus) Sabes Quima,tenim un glan xic mes de vint anys luna altra vegada......
Quima -Una altra vegada! mes sé que no hi haurà cap mes altra vegada! d'aci en davant, ens estarem a casa, ben "acloaits".
Noré -Ben dit! a gat escaldat, l'aigua tebi o no tebi fa por ! (posa una poldra dins l'aigua de la gresala) L'aigua es calenta, salem bé, un banys de peus ben salat, es refredat curat!
Quima- Sobretot que la sal que hi poses, es farina "Maizana"! T'has enganyat de paquet el meu fill! no sé l'efecte que farà la Maizana per curar un catarro!
Noré Ho veus, mes ho veus, amb el teu "campinge", dins quin estat hé tornat fins el cap que em se descargola!
Quima- Del temps que et cures amb la Maizana, jo vaig a mirar la pomada pel meus reumatismes, i em friccionaràs l'esquena! Mal llamp la pluja, l'humitat i les vacances !
Noré:
- La senyora, encara trobaran "marcs" al fons de la tassa de café! sera ella que es planyerà! Les portes ben cuites tu!
Quima - Noré, si et vols barallar, diguis ho francament, ens cantarem quatre cançonétes i tot serà esclarit, si no n'hi ha prou, acabarem per quatre bufetades per ens posar-se bé!
Noré -Quan pensi, que aqueixos quinze dies de pluja, m'han costat, tot plegat, mes de quatre cents mil francs, vells es d'acord, els ulls em se giren a l'en blanc! es que fa anar car el litre d'aigua aixo
Quima -Escolta, em vols creure, pren el banys de peus tranquil, no soc en estat de em disputar!
(sonen a la porta)
Noré -Té! un poc mes aviat ! tot just si arribem, que ja sem destorbats Entreu !
Quima -Es la Julia, entra Julia...entra. (entra la Julia, una amiga de la Quima)
Quima -Ho escaus bé filla! no fem que arribar a la minut!
Julia -Hé vist la porta entra oberta i hé pensat, té la Quima ha arribat deixa mé anar la veure ! I bé, com ha anat aixo? com han anat les vacances del senyor i la senyora ?
Quima -De primera dona, no podia anar millor! ens hem regalats! ens hem ben esbargits! mes desgraciadement, quinze dies, arreu han passat ! (en Noré tossei i torna ester nodar)
Julia -Mes es refredat com un ca en Noré ?
Quima - Si, me'n parlis pas! va agafar fred quan van anar espiar un espectacle "so i llum" ! Creguis que era quelcom de bonic! Mes per casualitat eren en plen corrent d'aire .
Noré- (amb mitja veu) So i llum, so i llum...... trons i llampecs Ho !!
Julia- Qué diu en Noré ?
Quima- -Diu que era tan bé,que era molt bo!
Julia -Aixis,us heu ben divertits ?
Quima - Ai si dona! podes creure que si
Julia - I ... que vull dir jo ? Es bé aqueix camp de vacances ?
Quima - Ja ho crec ! pensa té,tot es "refet" de nou,caganers,piscina, dutxes......
Noré -Aixo per les dutxes,no anaven mal!
Julia - I no teniu fred a la nit sota tenda ?
Quima - Fred ! mes que badines Julia ? amb el temps que feia !
Noré- (mofeta) Un temps tot el que hi ha de idealt
Quima- Quines passejades que feien! es un pais molt bonic, no es com el nostre, mes es agradable! amb un sol que feia!
Julia -Mes perxo, no seu massa "torrats"! com va ?
Noré -Es perqué seguien les ombres !
Quima- Sabes que jo prenc catxets pel cor i d'aqueix fet tinc interdit
de em posar al sol.
Noré -I just havia descuidat la seva ombrella a casa !
Julia -Doncs, ja us deu racar que siguin acabades ?
Quima - Segur! mira jo m'hi entornaria arreu.
Noré -I jo,pensava pla que no em podria moura d'allà!
Julia - La nit , a on anavu?
Quima -Mes corrien les festes, que creus ? anaven el "dancinge" i ballaven com regirats!
Julia -Anavu a ballar? ballavu aquests balls nous ?
Noré- (sempre mofeta) Fins el ball dels peus molls que ballaven! (esternut)
Julia -El ball dels peus molls ?
Quima- Si dona, ja rient! es un ball nou que balla el jovent.
Julia- Sabiu ballar aixo ?
Noré - El ball del peus molls? ja ho crec!erenn els mes forts hé Quima?
Quima - OI si, quines farts de riure ens feien.
Julia- Com se balla ?
Noré - Es simple, fas salts com aquell que tingues fred de peus i fas anar els braços com aquell que tingues puces a l'esquena!
Julia- I per menjar, us espavilavu bé ? Soc segura que us cuinavu petits
platets ben cofits ?
Noré - Menjaven força, força peix !
Julia - Deu anar barat al là el peix ?
Noré - A cap sou,i peix fresc !
Quima - Enfi, creguis que hem fet vacances com s'han fa pas gaires!
Julia - No heu tingut cap dia de pluja ?
Quima - Just un dia, una ruixadota de res ! Fa Noré?(li posa un cop de peu sus l'os de la cama)
Noré - Ai! si quatre gotes de res, just per mollar la pols i refrescar un poc!
Julia- I bé,quina sort! aqui donaven l'aigua a semalades!
Quima - Espia aixo,com el clima canvia! tan bo que Feia allà !
Julia- L'any que vé, hi tornareu a fer vacances fa?
Quima- Ja ho crec!em triga bé prou, i en Noré igualment!(cop de peu).
Noré - Ai...... oi que si ! jo hi vull tornar, no sigui que per les dutxes
Julia - Perqué Noré, just per les dutxes?
Quima - Calla Noré, deixa mé parlar! perqué per es dutxar dona, sallies de la tenda i tenies les dutxes, just al davant! compta si anava bé
Julia -Bé bé, millor, millor! us deixi que el meu Felip, no sap a on son! Porteu vos hi bé,i tu Noré mira de curar aqueix refredat! et conselli, un cataplasma de patanes bullides sobre el pit, fa un mon de bé!
Noré -Prou! no hi ha res Com els llegums!
Quima -A reveure Julia, acabaré de t'ho explicar un moment que tindrem mes temps !
Julia -Aixo! apa adeu! (sall)
Noré -Quima, deixa mé te dir, que d'ençà que te les fas, no en compres!
I sabes que les deixes anar granades! son d'aquelles que fan tossa!
Quima- Que no has vist carallet, que ha vingut cara verda de gelosia!
Noré - Si mes, els hi has dites molt espesses, molt pesades!
Quima. - No volies que diguessi que va ploure els quinze dies, sense inter- rupcio ?
Noré I que van passar aquests quinze dies, sota la tenda, vivint de sarde a l'oli
i bescuits, i dormint dins el moll!
Quima- Si haguessi dit aixo, hagues saltat de contentament aquella hipocrita! Com aixo, en serà malalta!
Noré - Em sembla que com hipocri ta, tu tampoc no has d'anar prendre llicos enlloc!
Quima - Mes que no has vist que saltava d'alegria, res mes de veure que
eres refredat!
Noré - Em demani, quin plaer teniu les dones de volguer sempre fer engelosir I enrabiar les vostres amigues !
Seu de boniques traidores! Que tenes de mes ? L'enganyada ets tu !
Quima - Mes la malalta de rabia, serà ella! Noré - Encara sort que els homes, no sem com vosaltres! (sonen a la porta)
Quima - Aquella saltirot, deu haver descuidat alguna cosa! (va obrir) No,es en Galdric el teu amic !
Galdric- A on t'es en Noré? i bé Noré, com anat aqueixa anada?
Noré - Molt bé Galdric! molt bé!
Galdric- Fas l'aire cansat ?
Noré - Cansat jo ? vols riure ? si soc en plena forma! hé tornat amb anys de menys !
Galdric- Aixis ha anat bé ?
Quima - Ai si Galdric, ai si!
Noré - Podes creure, que aixo si que son vacances! de primer, un temps,a temps splendid, un sol a fer suar les penyes! el mati, passeig,la tarda, partides de petanca i a la nit, vingui rodar, no hem manca cap festa,
demana ho a la Quima! Mes vina, t'ho expicaré tot beguent un cop, veuras si en
tinc per explicar! (sallen)
Quima -Pensavi que eren nomes les dones que eren mentideres! Cal creure que es
un mal que se encomana! quin plaer pot tenir el meu Noré a fer engelosir en Galdric?
No es bonic aixo! mes deixa mé anar escoltar
Per qué en demes soc curiosa! Ara que el dia d'avui, tothom en porta tres sostres
de defals, en demes de la gelosia i l'orgull!
Es perxo, es perxo que anem tan i tan bé a n'aqueix mon!

(sall)
TELO 

Pere Guisset
 

 


               EL PERDONAVIDES A LA CORRIDA     03/04/2001
ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE   -  El perdonavides a la corrida

 

UN PERDONAVIDES A LA CORRIDA

 

En Noré Coscolla, va ser convidat els primers dies d'Agost a una repeixada
pels "Amics de l'aire fresc", aquella societat ecologica de Ceret.
Fa anys que fan partida d'aqueixa societat en Noré i els amics seus,
en Pep Pintallunes, en Joan Espatllat, en Galdric Crostadepa tant i tant
d'altres! Tot una colla de "vida alegres", riallers i bevedors d'alta
classe!
La Quima, aquell dia siguent un poc "masegada", en Noré va ser
obligat de fer seguir, sense plaer cregueu, en Jaume, el seu desalapat
de fill! Un entremalliat de deu anys.
El repeix?....sensacional !
El servei ?..... impecable! ....criades amb pits com melons, espitrellades
quasi fins el llombrigol ! agradables a ullar i d'una llestesa encantadora!
El vi ?..... el vi, un nectar! Un vi seleccionat ! ... Un vi com hom en beu
nomes, un parell de vegades dins la vida!
També, tot es va acabar per farses i cançons!
Mes desgraciadement, hi havia, a les cinc de la tarda, una corrida,
Enfi una corrida! Una "Xarlotada" amb 'vaquetes i un toro embolat pels
aficionats !
Cregueu que no calia, aixo! acabat d'un apat com venien de fer en ,
Noré i els seus amics,no avien de anar fer els perdonavides a les
arenese! Apat i corrida ! aixo no lliga! i no va lligar!

En Pere Coscolla, la vella Pipeta i en Jaume, venen de veure en Noré a la clinic!
Son a Perpinya i arriben davant d'un café

Pipeta : A n'aqueixes clinics, hi cal venir ben bé per menester!, bé se.'n veu de miseries!
Planyi en pobre Noré!,

Pere : Sabeu que ferem? en esperant l'autobus, tenim un quart d'hora al
davant, beurem qualcom de fresc (s'assenten) Qué voleu beure?

Jaume : Jo, com mes fort millor! de haver vist, aquell de'sgraciat del meu
pare dins l'estat que és, m'ha remenat el fetge i mig capgirat!

Pipeta: Que en penses Pere ? jo no m'agrada gaire de sapiguer en Noré
penjat pels peus a un clau i amb tants de tubs a pertot, al nas,
dins l"orella i un plantat al braç! em trenca el cor del veure
embolicat de pertot! no soc ressegurada!

Jaume : La meva mare, ha dit que no és moriria d'aqueixa! que nomes té
algun patac aci i allà, algun clot i algun gep! l despres, sabes
que no és de planyar, s'ho va ben cercar en Noré!

Pipeta: (parlant a l'orella de'n Pere).........

Pere: Al fons del café a l'esquerra ,

Pipeta: Ah bé !(sall)

(En Pau de can PICAFOCS, passa davant el café)

Jaume : Té, mes és en Pau! (cridant) holà; holà Pau!

Pau: Que rodeu vosaltres a Perpinya ?

Pere : Que no sabes Pau que tenim en Noré a la clinic, estropiat, belleu
per sempre mes !

Jaume: Oncle Pere, em sembla que fem volar el balo molt alt! no n'hi ha
per tant, tres o quatre dies de clinic i ja tornarà ser refistolat
i a punt de tornar fer el torero!

Pau: Fer el torero! en Noré fa de torero ?

Pere: Torero ocasional! hi havia un toro embolat a les arenes de Ceret,
en Noré va fer una juguesta amb els seus amics, diguent que baixaria
a sortir el floc i l'escarapella al toro

Jaume: Diguem que el meu pare va fer el perdonavides!

Pau: Va baixar dins la pista ?

Pere : l si, ara direm que era mig torrat! sallia de fer un apat.

Jaume: Qué mig torrat! no em facis riure oncle, si no sabia en Noré, si era
dins les arenes de Ceret per Sant Ferriol o a Figueres per Santa
Creu! i tu dius mig torrat! jo diré completament gat, una pinya
ben madura portava en Noré!

Pau : Ja comprenc que si va baixar, és que n'hi havia posat massa!

Jaume: Si n'hi havia posat massa ? mes el vi li sallia quasi per les
orelles! sé el que dic , havia dinat amb ells ! a cada mossec, s' enfi ..
lava, dos veires de vi, i d'aquell vi! vi de tretze! compta com anava
adobat en Noré!

Pere : M'han dit que perxo ,sabia el que feia!' Va baixar,.mes s'estava
arrambat darrera el salvavides! Tenia molta llengua, aquissava el
toro,mes no sortia, s'estava "amagadet"!

Pau: Diguis li burro! devia ser un toro dolent ?

Jaume : Semblava boig! sallia foc pele narius, i un toro de cinc o sis
cents quilos no creguis! amb un pla d'esquena que feia fretat
un coll espantos, amb banyes de quasi un metre!

Pau: Malgrat aixo, en Noré hi va anar ? no t'he por de res aquest
Noré ?
Pere : En Galdric Crostadapa, el seu company, el va ajudar a es posar al
davant del toro, amb una empente el va sortir del salvavides!

Jaume : I el public, quan va veure en Noré quitllat dins la pista, va
començar a cridar : és en Coscolla, es en Coscolla!..... a tu Noré...
fes li cara!

Pau : I en Noré va fer cara al toro ?

Jaume : El coneixes Pau ? sabes com és el meu pare ? es un ufanos, té l'orgull dels Coscolles, ha de fer l'eixorit, ha de fer com té dit
el perdonavides! I la gent ! aquella gent picant de màns i cridant
Noré...... Noré..... .Noré! com volies Pau que recules ?

Pau : Es allavores que va rebre ?

Jaume: No, en Noré, es Coscolla fins al cap dels dits, es va sortir la
jaqueta i la tinguent a cap de braços, es va posar en posicio per
torejar! l la cosa es va girar bé per el Noré, a el primer atac
d'aquell fotral de bestiar amb els narius fumant i aquell rabia
que tenia, en Noré va fer un descart i la banya es va emportar nomes
 un tall de jaqueta! mes al Coscolla era sempre dret ! espantat mes
dret !

Pau: Mes com hi va tornar altra vegada?

Jaume: T'he dit que era borratxo, borratxo del que havia begut i encara mes
dels crits del public, dels olés i picaments de mans.

Pau: No podies anar el treure tu Pere, del davant del toro ?

Pere : No hi eri jo a corrida!

Jaume: Iras tu gros farsaira! iras a arrestar en Noré Coscolla quan mil o
dos mils persones criden "Noré.... Noré.... Noré fes li cara!
surt li el floc, surt li l'escarapella!.....Noré....Noré ... ets el numero un !"

Pau: Va provar de la sortir l'escarapella del mig de les banyes ?

Jaume : I si home! aquell malaventurat, el cap botat pels crits, els ulls de
mes en mes enfoscaits pel vi, va tornar aquissar la bestia i aqueixa
vegada, en Noré es va apartar del dolent band!

Pau: I va rebre ?

Pere : Creguis que si que va rebre! les proves es a la clinic!

Jaume: Va ser anestesiat, revitllat, eixelebrat, polvorisat! va volar, va anar rebotre al tercer rang del public!

Pere : Del public que anava fent olé olé ....!

Pau: Mes que vull dir? es gaire atropellat ?

Pere : No, té alguna costella trencada, una cama blava com un fetge, els peus
girats de band, el cap obert, els ulls negres, els morros umflats i tantos a pertot!

Jaume: A part de tot aixo,va bé!

Pau: I l'escarapella ?

Pere : Qué l'escarapella ?

Pau: La va arrencar perxo en Noré ?

Jaume: Acabat el numero de alta voleteja d'en Noré, van trobar l'escarapella
dins la boca de 'n Noré! alguns diuen que la va treure amb les dents!.

Pau: Treure-la amb les dents estic segur que mai ningù no havia fet?
aixis havia guanyat ?

Jaume : Si havia guanyat ! havia guanyat qualques temps a la clinic, una
jaquéta nova esparracada, els picaments de mans i els oles, olés Noré
del public encantat! ara ell panxega i els altres riuen! I que faci el perdonavides el Coscolla!

Pere : Dins la vida per disgracia, és igual, sense fer el perdonavides,
si seu malaventurats, com mes la destinada us fa saltar al cim de
les banyes, tal com el toro a en Noré, com mes seu rossegats a terra
com mes feu numeros d'alta voleteja, com mes tantos i sotragades
rebeu, mes el public, fins i tot ela vostres amics, la vostre parentat, mes riu i tusta de mans.
I a cada "revitllada", a cada cop de cap de la bestia, son crits,
son oles! oles! de contantament.
Quan haureu ben rebut, quan sereu aplanajat com un full de paper,
allevores, tothom dirà, pobret, i tot el public es girarà cap un
altre desemparat que la vida fara correr i saltar, anestesiarà,
polvaritzarà i fara anar rebatre al tercer rang del public, del
public que continuarà a fer olé !....olé....! olé.....!

FI

 

Pere Guisset

 

 



    
botó que assenyale el retorn al sumari
03/03/2002 ON SOC? : PERE GUISSET - 4 TEATRE


BUNYETES I BUNYOLS

A la vigília de Pasqües, els Coscolles van a fer les bunyetes. Es una tradició sagrada! d'ençà de molts d’anys, al mas de Can Coscolla, per a Pasqües, es fan bunyetes.
Enguany; tenien convidats els Coscolles; els Parisencs! és a dir la germana de la Quima amb el seu marit, empleats tots dos a Paris!
Cregueu que no hi son per plaer a Paris! és ben bé per la força de les coses!
Havien de pujar cap el mal temps per viure decentment del llur treball o es morir de gana aquí al sol del llur país! no tenien altra solució.
Treball al mal temps o manca de feina al sol!
Enguany doncs, eren aquí en vacances al mas Coscolla amb els dos mainatges els Parisencs!
Això fa que, es va pastar una banasta de bunyetes de mes pels Parisencs bords!
Tot es va passar molt bé, si no que en Jaume va treure mal a suportar els seus cosins de Paris, i potser no tenia culpa, en jutjareu!

L'acció té lloc a la cuina del mas de Can Coscolla!

 

Pipeta : Em sembla Quima que la pasta és prou llevada! Crec que podem començar!
Quima : Veiam !. ...si, per un cop, teniu raó! hi podem anar! posi l'oli sobre el foc , prepareu el sucre fi, l'aigua de taronger i no descuideu el brut de lleurer per a ruixar-los!
Pipeta: Cridi en Noré i el meu Tista, potser ens ajudaran!
Quima : Com potser ? cal prou que tothom s'afanyi! en mengen de bunyetes ? doncs, que posin també la mà a la pasta! per fer-les també sons bons
Pipeta: En Noré, és segur que ens ajudarà, més el padrí, el meu Tista, el coneixi massa, traurem mal a l'aguanta! (cridant).... Noré....!.... Tista!..mireu que el treball s'obre i manquem d'obrers!
Quima: Jo, les faré coure.
Pipeta : El padrí, les vol tendres ja ho sabes! té les seves falses dents que li fan mal, no s'hi ha mai acostumat, diu que amb aquest aparell no pot mastegar ni la mantega! ja veus!
Quima: Ai sogra, no em toqueu l'ansa de la ferrada! n'hi haurà per tots gustos!
Noré : Bé, ens hi posem o ens hi acotxem?
Quima: Tu, és sempre el mateix, et costa més de t'hi posa que de te'n deixar! Estiraràs la pasta amb la teva mare i posareu la polsada de sucre! jo em posi a les pannes!
Noré : I el meu pare ?
Quima : Ell, farà el que li vindrà a bé, com sempre ha fet!
Tista : (entrant) Jo, les ruixaré, alguna amb aniset, alguna amb rom! Em direu quan serà l'hora. (sall)
Quima : Potser Noré que en fareu alguna perfumada amb l'aigua de flor de taronger ? heu de pensar amb la mainada! ells no mengen les bunyetes ruixades amb aniset o rom!
Pipeta: Ni jo tampoc!
Noré : Si dona, emplenarem aqueix cistell de les que batejarem amb aniset I les banastes seran amb flor de taronger! vaig a cercar les banastes.(sall)
Jaume : (entrant) I jo què faig? només soc aquí pel tast o què ?
Quima : Tu, el meu manyac, mes saps que t'has de cuidar del teu cosí petit i de la teva cosineta!
Jaume : Jo, sempre em teniu llestat el treball més emprenyador!
Quima: Mes ja veus que nosaltres no podem vigilar l'Emelina i en Conrad tenim molta feina! saps que els pares son a fer compres a Perpinyà
Jaume :  Es que s'han amagat d'estudi !per fer les bunyetes, un germà que tenia, més per les menja, no frisis, ja seran aquí !
Quima: Mes no és culpa de l'Emelina ni d'en Conrad!
Jaume: Es com això! cal tenir aranyes al cap per posar als infants noms aixis! que no tenia cap calendari Català la teva germana per llestar altres noms? Ho veus que els de Paris ja han destenyit sobre ella !
Quima: Mes és bonic Emelina !
Jaume: Ja ho crec! la padrina no pot i no podrà mai ho articula bé i no es recorda d'aquests noms!
Pipeta: Son noms massa estranys per em recorda pobra de mi!
Jaume : Ho veus! no tinguis por que descuidi Jaume! és com a el cosí!dir-li Conrad! mireu que sabeu, quines coses! més tard, el cosí, els hi malària els ossos a la seva gent! Conrad! penseu si no li tiraran mofes tota la seva vida amb un nom com aqueix!
Quima: Sapiguis el meu fill, que cadascú fa com vol a la seva casa!
Jaume : Jo no mare, jo no.
Quima: Què tu no ? que vols dir ?
Jaume : No faig com vull a la meva casa! Té ara mateix, jo volia estirar pasta o posar el sucre, no, he de vigilar l'Emelina i en Conrad!
Quima : Més sant home, no els podem deixar aquí, a la cuina! Podrien prendre mal amb l'oli bullent!
Jaume: Ja ho entenc, més podes creure que no és un regalat bocí de jugar amb ells ! Son mal criats pobra filla! això deu ser d'es frega amb els carallets de Paris. I en demés saps que no diuen un mot de Català!
Quima: Mes sont petits.

Jaume : Com petits ? l'Emelina... cregueu que planyi la padrina! no és facil a dir E.m.e.l.i.n.a ! té quatre anys l'Emelina! i el Cony de rat! té, que he dit que no mancaria de mofes amb un nom 'com té! veus ja m'ha escapat aqueixa! Cony de Rat ! té cinc anys ell, és gran! A cinc anys a mi, no m'havien d'aprendre res del Català!
Quima: Ells, no és igual, no son com tu! tu ets un cas excepcional!
Jaume: Ells deu ser la pol-lució de Paris que els hi embrumeix l'enteniment
Noré: (entrant) Aquí tenim les banastes i el padrí porta l’aniset i el rom!
Jaume: De la flor de taronger, el padrí no sem preocupa! el padri va per ell !els altres que ho espigolin com vulguin o més aviat com puguin
Noré: També la porta, no ho hem descuidat! bé, l'oli bull Quima ?

(s'oeixeri crits de plorar d'un mainatge)

Jaume: Ja hi se’m! això és el Conrad !si no podeu en fer altra cosa, el fareu tenor! Escolteu, Escolteu si el munta alt el “contre ut”!
Quima: Ves a mirar el que té, ants que es faci petar les cordes vocals! Dona li una joguina teva!
Jaume: En demés! i què més ? (sall)
Tista:
(entrant) Em posi aquí! el corn de la taula.
Quima: Eixerits que l'oli bull! sort que la padrina, del temps que xerrem, ha estirat pasta!

(es tornen oir crits encara més forts)

Tista: Que té aquell ? que ens vol eixordar?
Quima: (cridant) Jaume, que té el cosí ? que plora ?
Jaume: (entrant empebrinat) Saps el que té el Conrad ? saps de que brama?(crits)si hi vaig, li posi una bufetada sobre els morros, ja callarà prou! (cridant) et calles o que ?(els crits s'arresten).
Quima:
Què vol ? diguis?
Jaume: Pel fer callar, he tingut la desgracia de dir-li que menjarien bunyetes! ell, el senyor; vol un bunyol!
Quima: Mes, farem un bunyol!
 
Jaume: No vol un bunyol de qual se vol manera el Prisenc, vol un bunyol en forma de "petot".
Quima : Vaig a fer-li arreu, diguis li!
Jaume: Sabeu, cal ser carregat de paciència amb infants com ells! (sall)
Tista:
El que li caldria, és una bonica ancada !
Pipeta : Deu ser enaiguat aqueix nin! li faré senyar per la Treso de Can Picafocs.

( s'oeixen altra vegada crits)

Jaume : (entrant) Us juri que no soc a festa major! Em recordaré dels cosins de Paris !
Quima: Que li has fet ? has dit que té el "petot" Fet ?
Jaume : Si, li has fet? Has dit! més el vol, i m'ho ha dit en Frances, el vol “abec un
chiflé i no sé, si heu fet el chiflé"
Quima: Amb que el vol ?
Jaume: Un "chiflé" com diu ell!…un xiulet! el vol amb un xiulet!
Pipeta: Que vol xiular?
Jaume: Un xiulet ! no un xiulet per a xiular! Vol un com t'ho diré ? vol un "petot" amb un……..amb un tiroliro! Has comprès? ell diu un "Chiflé"!
Quima. : Amb un tiroliro! que vols dir ?
Jaume : Veiam mare si em caldrà fer un dibuix! veiam si no sabràs el que és? Vol un tiroliro, posa li un tiroliro! es posa dos dits més avall del ventre,ja saps no ? (Sall)
Quima
. No hi ha mes mainada! Jo que em pensava. que només hi havia en Jaume d'aqueixa mena!
Noré : Té, té aquí el ten el tiroliro el "petot"! posa li a la panne.!
Pipeta.: Noré saps,jo no sé com seu els joves d'ara! del meu temps, poc que ho haguessen fet coses aixis per la mainada !

(en Conrad torna fer musica)

Tista:  Mes sembla un    a sirene.d'alarm! jo plegui! fareu bunyetes sense jo.

(en Tista. sall)

Quima: (cridant) Jaume, diguis al cosi que es quasi cuit el "Chiflé".
Jaume: (entrant encara mes empebrinat) El cosí, comença de em fer pessigolles al cap dels dits! no sé si aguantaré mes ? tot això s'acabarà per un magistral rebés!
Quima : Oi no! no Jaume, no el cal tocar! té, ten el bunyol seu aquí, porta li!
Jaume: Mes ara., en demés del tiroliro, vol que tingui orelles llargues! et dic que no és mai content ni fart
Noré : (fent veure el "petot") Mes les té llargues! mira quines orellasses que té.
Jaume: Dona-mé aquest bunyol, vaig portar-li i potser callarà!
Pipeta.: Vés valent! i amanyage. el cosinet Colrat!
Jaume : Veus el que deia la padrina ja li estropia el'nom! Colrat, Cony de rat, Curat i d'altres en sortiran! (crits) Arribi, j aseràs content  és ben f'et el "petot" i té “un chiflé” ben fet i eixerit! (sall)
Pipeta
: Jo, que voleu que us digui, no m'hi faré mai amb les vostres maneres d'educar els infants!
Quima : Sogra, no us tracasseu! sobretot sobre l'educació sexual! Sapigueu santa dona, que els hi aprenen a l'escolà el que és el tiroliro i la tiroleta! 

(en Conrad torna plorar)

Noré : Aqueix Conrad, és una Nana Plorosa!
Jaume ; (entrant de pressa) L'oiu ? n'hi hauria pel matxucar, pel passar sota la mitjalluna i en fer carn per fer boles de picolat!
Quima. : Em farà esgarrar aqueixa. patnada de bunyetes, mes en cal arribar aquí! vaig li fúmer un trillo!
Jaume : Si vols que ho faci jo 1i creu-mé, serà ûn trillo repicat!
Noré : Sobretot no el toquis! de que plora ara ?
Jaume : Es un esperit de contradicció, troba que el "petot"té el chiflé quadrat i el vol rodó !
Noré : Si hi vaig, en tindrà un de chiflé que es recordarà dies!
Quima: Cuida-té d'aquestes bunyetes! vaig el calma jo !(sall)
Jaume : A on és el padrí ?- s'ha amagat d'escola ?
Pipeta: No fa estona que ha sortit repotegant! no pot suportar els crits del teu cosí.
Jaume : I creus que no em trenca les orelles a mi ? prenc paciència! Té!….La mare l'ha fet callar!
Quima: (entrant) Vés Jaume, us menjareu el bunyol i tot estarà bé!
Jaume: Hi vaig, més et juri que si torna plorar, li faig empassar de pressa, el seu "petot" i el seu chiflé!
Noré : No el maltractis !
Jaume: No, no tinguis por, no els maltractaré l'Emelina i en Conrad! És material massa preciós! I en demés, son prou castigats, pensa pare que tota la vida, hauran de rosegar Emelina i L'aLtre Conrad! I parlar Francès! (sall)
Noré : El meu pare és el més eixerit! ell, s'ha preparat alguna bunyeta, amb Prou
sucre i quasi mig veire de rom o aniset a cada una i ha filat desencusa dels crits d’en Conrad!
Pipeta: Farem sense ell! amb dues pannes, arreu serà fet!
Quima : Es més aviat dit!(s'oeixen tornar ploralles, aqueixa vegada és la cosina, l'Emelina) Ara va l'altra!
Jaume : (entrant) Ara se’m embolicats amb fil de ferro a punxes, ara poc que sortirem d'aqueix assumpte! Saps que vol a la teva neboda ?
Quima: Vol més bunyol ?
Jaume: Ja pots pensar! Ara per desgracia, l'Emelina, ha vist el chiflé del petot, desprès ha vist, aquell carallassó del seu germà, el Cony de Rat a fer el riu, s'ha avisat del tiroliro del seu germà i ara tenim l'Emelina empebrinada, fort i mort, vol ella també un tiroliro .
Quima: Que no sap que les nines no tenen chiflé ?
Jaume: Corn vols que ho sapigui! a Paris, poc que els deuen educar sobre aqueixa qüestió
Quima: Com ho hem d'arreglar?
Jaume: Foc que ho sé! en soc emmerdusat! Escolta mare, tot això ara, ultrapassa les meves competències sobre la qüestió! Vés em treure d'afer o telefoni a la meva mestressa d'escola, la senyora Filbasta que vindrà a fer-li com ens fa a nosaltres, un curs de educació sexual!
Quima: Vaig els posa tots dos al llit que tot això ja ha prou durat ! miri el que vaig ha fer!
Noré:  Diguis a l'Emelina sobre la qüestió del xiulet, que més tard ……

Quima: Anem Noré ara vas ha dir imbecil·litats! els hi donaré un caramel a cada u i tothom a dormir!

Jaume: Ben pensat mare! jo retrobaré la meva tranquil·litat i la meva llibertat, i podré en fi tastar una bunyeta.

Fi

PERE GUISSET

 


 

Amics, aqui s'acaba aquesta secció ..!   
Per pica d'altres obres, Treballem cada nit per vosaltres 

Podeu fer un e-mail

Si voleu portar ajuda ........ A ben aviat ....!